El Port de Comte ja feia molts anys em produia un pessigolleig al nas, com al Vickie el Viking del dibuixos animats. El pessigolleig d'intuir que hi havia un molt bon terreny a l'abast. Quan vaig anar amb els meus alumnes fa uns set o vuit anys es va confirmar de ple. Un espai de llibertat, de boscos, de prats i aigua, de zones descobertes aérees, roques, aiguamolls, pendents , depressions i indrets de somni com el Pla de Bacies s'oferien verges als orientadors, i evidentment no es podia desaprofitar, més quan teniem logisticament uns espais enormes d'aparcament, un refugi, un alberg i un hotel i edificis d'apartaments que podia absorbir amb facilitat un bon gruix d'esportistes. Una Campionat de Catalunya de dos dies, o una lliga nacional.
Dit i fet vaig reservar el terreny al comité de cartografía per al meu club Farra-O de cara a poder organitzar un bon pitote allà. Per diferents circunstancies no va ser possible, i el mapa i el terreny restaren allà, a l'espera de que algú s'animés. Per això, quan en el Senglar van comentar de fer un rogaine, de seguidà sortí aquest meravellós indret, doncs si ja era bo per orientació a peu, encara potser ho era millor per aquesta disciplina.
Una vegada el Farra no va posar cap objecció, "manos a la obra" i allà que pujarem el passat juliol per fer mapa. Jo vaig fer un mapa a peu general de la part de l'estació i un mapa esprint aquest si força acurat de la urbanització. En Lluis Ollora, En Clemente i en Ramon feren la resta del mapa de rogaine, i així es pogué fer la primera edició el passat any.
Per aquesta segona edició en Lluis amplià el mapa pràcticament fins l'estació de Tuixent. I allà al Port del Comte vaig estar aquest dissabte per fer un cop de mà i veure in situ com es feia realitat per segona vegada el veure orientadors amunt i avall en aquell meravellós indret. Sens dubte, les paraules de molts participants, gaudint a tope en aquest espai pur, amb un sol enlluernador i els isards per aqui i per allà, explicant lo be que s'ho havien passat i elogiant el mapa i els traçats, va ser el colofó perfecte a aquell pessigolleig.
Pessigolleig que ja vaig intuir quan en Carles Salvador em va parlar d'un lloc on havien fet un petit mapa per entrenar la gent de Vic amb en Jordi Bruguera al capdavant. Quan em va parlar d'un paisatge que no semblava català amb arbres enormes i diferents, i terra catifós, vaig sospitar de seguida d'alguna zona de les Guilleries amb replantacions de picees i avets, molt semblant a les que hi han a molts països de centreeuropa (Txèquia, Austria, Alemania, Hungria o Polònia). Més endavant em va comentar farien una cursa del Tassó i , evidemtment, no em podia perdre el que intuia seria un terreny centreeuropeu, el primer amb mapa a Catalunya.
Vaig baixar del Port del Comte amb el Miquel i la Melibea i em vaig trobar amb en Carlos, i diumenge de bon mati cap allà. Un lloc maquíssim, on des que varem començar tinguerem la sensació de córrer molt lluny d'aqui, recordant Suècia i Txèquia, amb tots els tipus de textures d'aquests boscos centreeuropeus i com allà per aquestes dates, amb zones de treballs forestals, algunes falgueres i ortigues, i superbs racons d'arbres altissims i catifa terrosa. Un traçat molt maco que minimitzava el desnivell i un mapa força acurat, el primer mapa centreeuropeu a Catalunya. Excel.lent feina doncs de la gent de Vic; si voleu entrenar técnica de cursa i terreny per aquest estiu, ja podeu parlar amb ells perquè us el pugui deixar i anar a entrenar allà!!!
Un altre pessigolleig complert. Un altre bon cap de setmana d'orientació entre amics i companys.
